Tot s'ha complert...

0

Category:

Lectura: Joan 19:28-30

28 Després d'això, sabent Jesús que ja s'havia consumat tot, perquè s'acabés de complir l'Escriptura, digué: "Tinc set."
29 Tenien disposada una gerra plena de vinagre; van lligar una esponja a una branca d'hisop, i, xopant-la en el vinagre, la hi van acostar a la boca.
30 Jesús, després de tastar el vinagre, digué: "Tot s'ha complert." I, decantant el cap, lliurà l'esperit.

 REFLEXIÓ
Jesús, després de tastar el vinagre, digué: "Tot s'ha complert." I, decantant el cap, lliurà l'esperit. Joan 19:30


Quan acabem una tasca important diem: "S'ha acabat, he complert!" o "s'acabat la feina". De manera infinitament superior, Jesús va pronunciar des de la creu la següent afirmació: "Tot s'ha complert".

Què és el que s'ha complert amb la mort del nostre Senyor Jesucrist?. S'ha complert l'etern pla de salvació per a l'humanitat.

Aquest pla de salvació va començar en el Edèn, desprès de que la primera parella va caure en pecat. La promesa original, "aquesta t’aixafarà el cap" (Gènesis 3:15), es va complir. Crist va aixafar el cap de Satanàs, tot i que va ser "atacat al taló". Jesús va donar compliment a les paraules del salmista quan va dir "Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?" (Salms 22:1). Ell va assumir allò dit pel profeta Isaïes (53:5): "En canvi, ell fou traspassat per les nostres infidelitats, fou trinxat per les nostres culpes.

En el Nou Testament també es va complir el que Joan el Baptista va predicar: ""Mireu l'Anyell de Déu que treu el pecat del món" (Joan 1:29). Tot s'ha complert en Crist per salvar al món, per que tot en qui ell cregui no es perdi. No podem afegir res més, només donar gràcies, gaudir i alabar a Déu per l'eterna salvació.

T'agraïm, Senyor, el teu perdó i providència. Et demanem que ens guardis en allò físic i espiritual. Per Jesucrist. Amén.

Més que vencedors...

0

Category:

Lectura: Romans 8:18-21


18 Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s'ha de reflectir en nosaltres.
19 De fet, la creació entera anhela impacient la revelació dels fills de Déu.
20 Tota la creació ha estat sotmesa al fracàs, no de bon grat, sinó per disposició d'aquell qui la va subjugar, mantenint, però, l'esperança
21 que un dia serà també alliberada la creació, de l'esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.


 REFLEXIÓ
Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s'ha de reflectir en nosaltres.

Sempre que un accident aeri succeeix en aquest món, tots els mitjans de comunicació es fan eco, en especial quan no hi han supervivents. Per un altra banda, les vides de moltes famílies pateixen greument la pèrdua dels seus éssers estimats. Sempre crida l'atenció les "altres histories" com la d'aquell jove que no va poder viatjar per que tenia el passaport caducat i així va salvar la seva vida, o aquella altra família que es lamentava per haver perdut la seva connexió aèria d'aquelles vacances tan merescudes. Tot i que la nostra visió limitada, hem de confiar en que Déu disposa de totes les coses pel nostre bé. Això s'ha d'assumir només per fe. La nostra limitada capacitat de raonament i coneixement no ens permet assumir de que "estem segurs que Déu tot ho encamina per al bé d'aquells qui l'estimen" (Rom. 8:28). Déu, en la seva omnisciència coneix tots els nostres moviments, les nostres aspiracions y les nostres frustracions. Coneix els nostres sofriments i per això ens promet de que tot aquest patiment terrenal serà altament compensat quan ens presentem a la seva Glòria.

Ell ens ca cridar, ens va justificar i som més que vencedors, a causa de la mort a la creu del seu propi fill Jesucrist. Degut a aquell ens va estimar primer, podem dir que res pot separar-nos del gran amor de Crist. En Jesús som més que vencedors. Mentre vivim en aquest món, confiem en aquell que sap quan es l'hora de deixar de patir.


Oració: Senyor, augmenta'ns la fe per tal de poder assumir les coses que pel nostre raonament no podem. Posem el nostre present i futur a les teves mans. Per Jesucrist. Amén.

Donem les gràcies...

0

Category:

Lectura: Lluc 17:11-19

11 Tot fent camí a Jerusalem, travessava per la Samaria i la Galilea.
12 Quan anava a entrar en una certa població, li van sortir a l'encontre deu leprosos que es van deturar un tros lluny
13 i digueren cridant: "Jesús, Mestre, compadeix-te de nosaltres."
14 En veure'ls els digué: "Aneu a presentar-vos als sacerdots." I succeí que mentre hi anaven van quedar nets.
15 Un d'ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits,
16 i s'abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Precisament aquest era un samarità.
17 Jesús digué: "¿No han quedat nets tots deu? Doncs, on són els altres nou?
18 ¿No hi ha hagut cap altre que hagi tornat per donar gràcies a Déu, sinó només aquest estranger?"
19 I dirigint-se a ell li va dir: "Aixeca't, vés-te'n. La teva fe t'ha salvat."

 REFLEXIÓ
...s'abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies. Lluc 17:16


És possible que no coneixem a un leprós. Per la majoria de nosaltres la lepra és quelcom llunyà. En els dies bíblics era una malaltia terrible. Els leprosos van ser marginats. Per això aquesta gent "es van deturar un tros lluny" de Jesús.

El Senyor va mostrar compassió i va curar als deu malalts. En aquest punt, els leprosos ens serveixen d'exemple. Van cridar al metge dels metges en cerca de salut. Nosaltres, amb confiança, podem aferrar-nos a Crist. Ells és el metge per excel·lència, no només pel cos, sinó també per l'ànima.

Ell ens garantitza la cura definitiva de la "lepra" de la nostra ànima, el pecat. També ens promet sanar, segons la seva voluntat, altres dolors que ens poden afectar en el àmbit persona, familiar o laboral.

Els deu leprosos van ser curats completament. El relat ens diu que "Un d'ells, adonant-se que ja havia quedat net, va tornar enrere lloant Déu amb grans crits, i s'abocà de cara a terra, als peus de Jesús, donant-li gràcies". Aquest home que havia estat sanat ens dona una lliçó de reconeixement i gratitud.

Donem gràcies al Senyor també. Com diu l'apòstol: "en tota avinentesa doneu gràcies, que això és el que Déu espera de vosaltres en Crist Jesús" (1 Tessalonicencs 5:18)


Oració:
Agraïm, Senyor, el teu perdó i la teva providència. Demanem que ens guardis en la nostra salut física i espiritual. Per Jesucrist. Amén.

I qui és el meu proïsme? Bona pregunta!

0

Category:

Lectura: LLuc 10:25-37

25 Aleshores es va aixecar un mestre de la Llei i, per provar-lo, li preguntà: "Mestre, què haig de fer per tenir l'herència de la vida eterna?"
26 Ell li digué: "Què hi ha escrit en la Llei? Com ho llegeixes?"
27 Ell respongué: "Estimaràs el Senyor, el teu Déu, amb tot el teu cor, amb tota la teva ànima, amb totes les teves forces i amb tota la teva ment. I al proïsme com a tu mateix."
28 Ell li digué: "Has contestat bé; fes això i viuràs."
29 Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: "I qui és el meu proïsme?"
30 Jesús prosseguí: "Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d'uns bandolers que, després de despullar-lo i baldar-lo a cops, se'n van anar deixant-lo mig mort.
31 Coincidí que baixava un sacerdot per aquell camí, i, en veure'l, va passar de llarg per l'altre cantó.
32 Igualment va fer un levita que va arribar en aquell indret; en veure'l, va passar de llarg per l'altre cantó.
33 Però un samarità que anava de viatge va arribar prop d'ell; en veure'l, se'n compadí;
34 s'hi acostà, li va posar oli i vi a les ferides i les hi va embenar; després el pujà damunt la seva pròpia cavalcadura, el dugué a un hostal i el va atendre.
35 L'endemà va treure dos denaris i els va donar a l'hostaler, i li digué: 'Tingues cura d'ell, i tot el que costi de més, jo t'ho pagaré quan torni.'
36 Quin d'aquests tres et sembla que es va fer proïsme del qui va caure en mans dels bandolers?"
37 Ell va dir: "El qui en va tenir compassió." Llavors Jesús li respongué: "Vés, i fes tu el mateix."


REFLEXIÓ
Però ell, volent justificar-se, digué a Jesús: "I qui és el meu proïsme?


"I qui és el meu proïsme?", és una bona pregunta.
Segons la paràbola de Jesús, el proïsme es aquell que mostra misericòrdia al necessitat.
Un expert en la "llei", provant Jesús, li va preguntar: -"Mestre, que haig de fer per heretar la vida eterna?"
En poques paraules, Jesús li va respondre: "Ama al Senyor el teu Déu... i ama al teu proïsme". L'home esquivant la seva responsabilitat, va consultar: -"I qui és el meu proïsme?"
Jesús va parlar d'un que va ser atacat per lladres. Un sacerdot i un levita, van ignorar la necessitat d'auxiliar-lo. En canvi, un samarità va donar del seus temps i recursos per poder ajudar a aquell moribund. El va portar a un allotjament i el va curar, mostrant així la mateixa compassió de Crist.
Desprès Jesús li va preguntar: -"Quin d'aquests tres penses que és el proïsme de qui va caure a mans dels lladres? L'expert en la llei va dir encertadament: -"Qui es va compadir d'ell".
Crist va curar les nostres ferides del pecat, ens a portat al seu regne i ens cuidarà per sempre. En el camí de la nostra vida, Ell ens anima a respondre a les necessitats dels altres amb el mateix amor. Si mirem al nostre voltant podrem trobar al nostre proïsme. Podem ajudar-lo, consolar-lo, perdonar-lo i estimar-lo.


Oració:
Déu, tu ets bo, molt més que aquell samarità, et donem gràcies per això. Ajuda'ns a ajudar a qui ens necessiti. En nom de Jesús. Amén.

Perdonats, podem perdonar...

0

Category:

Lectura: Mateu 18:21-35

21 Llavors se li apropà Pere i li va preguntar: "Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi? Fins a set vegades?"
22 Jesús li respongué: "No et dic fins a set vegades, sinó fins a setanta vegades set.
23 Per això el Regne del cel es semblant a un rei que va voler passar comptes amb els seus servidors.
24 Només començar a passar-les, li van presentar un deutor que li devia molts diners.
25 Com que no tenia mitjans per a pagar, aquell senyor va manar que el venguessin a ell, amb la seva muller i els fills, i tot el que posseïa, a fi de saldar el deute.
26 Però el servent se li llançà als peus i, prosternat, li deia: Tingues paciència amb mi, que t'ho pagaré tot.
27 El senyor es va compadir d'aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute.
28 Però, en sortir, el servent es va trobar amb un company seu que li devia una petita quantitat i, agafant-lo pel coll, l'ofegava tot dient: Paga'm el que em deus.
29 El company, de genolls, li suplicava: Tingues paciència amb mi, que t'ho pagaré.
30 Però ell no ho va acceptar, sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute.
31 Els altres servents, en veure el que havia passat, plens d'indignació, van anar a dir-ho al seu senyor.
32 Llavors, ell va cridar aquell servent i li digué: 'Esclau pervers! Et vaig perdonar tot aquell deute perquè m'ho vas suplicar.
33 ¿No tenies l'obligació també tu de compadir-te del teu company, com jo em vaig compadir de tu?'
34 I, ple d'indignació el lliurà als botxins fins que pagués tot el deute.
35 Així mateix us tractarà el meu Pare celestial, si cadascun de vosaltres no perdona de tot cor el seu germà."


REFLEXIÓ
"Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi?" Mateu 18:21

Per a moltes persones, perdonar es la cosa més difícil de fer a la vida. Sembla que per Sant Pere també ho va ser, doncs, va preguntar: "Senyor, quantes vegades he de perdonar el meu germà, si peca contra mi?".
Jesús li va contestar amb una paràbola. En aquesta paràbola podem observar a una persona que perdona fins el màxim i una altre que no persona ni tan sols el mínim. El rei era un home compassiu i, tot i que el seu servent li demanava temps per a pagar-li, "es va compadir d'aquell servent i el va deixar anar, perdonant-li el deute". Això va ser un acte de gràcia.
Jesús també descriu al altre home que, tot i que va ser perdonat, no va perdonar, "sinó que el va tancar a la presó fins que no pagués el deute". Va ser un acte de maldat.
La paràbola ens ensenya algunes lliçons sobre la relació que ha d'haver entre els fills de Déu. Estimula la humilitat i la compassió per perdonar.
Déu ens convida a la seva Paraula: "com el Senyor us perdonà, així també vosaltres" (Colossencs 3:13)

Oració: Senyor nostre, perdona'ns les nostres deutes així com nosaltres perdonem als nostres deutors. Per Jesús. Amén.

Parlar, segur que no costa res?

0

Category:

Lectura: Jaume 3:1-12

Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l'infern. Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal. Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu. 10 D'una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així. 11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga? 12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L'aigua dolça no pot pas sortir d'una font salada.
13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! 14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. 15 Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. 16 Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. 17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. 18 El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau. 
DEVOCIONAL


"però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal." Jaume 3:8
 
De vegades diem "parlar no cost res". Parlar es bo i imprescindible, doncs expressem opinions, ideas, etc.. Es obvi que les paraules que diem afecten a qui ens escolten, per això, hem d'intentar controlar la llengua. Segons Jaume, "és un mal que no es domina". Es manifesta quan diem malediccions, murmurem, critiquem o divulguem errors; quan fem servir un vocabulari obsé; practiquem el xisme, la mentira i la calumnia. Tots fallem molt en això. Penedits, confessem amb Isaïes: "Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs" (Isaïes 6:5). Igualment confiem i acceptem la gràcia de Déu que diu: "Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat" (Isaïes 6:7).
En el cas d'Isaïes, va ser una brasa que havia sigut pressa del altar la que va purificar els seus llavis. En el nostre cas, és la sang de Crist que ens neteja de tot error.
Quan hem de parlar, demanem: "Posa'm, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavi" (Salm 141:3), i, "Senyor, obre els meus llavis, i la meva boca divulgarà la teva lloança" (Salm 51:15).
 
Oració: Senyor, cuida dels nostres llavis i fes, amb el poder del teu Esperit, que ells honrin el teu nom. En Crist Jesús. Amén.

No hi comparació...

0

Category:

Lectura: Romans 8:18-39

18 Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres. 19 Perquè l'univers creat espera amb impaciència que la glòria dels fills de Déu es reveli plenament: 20 l'univers creat es troba sotmès al fracàs, no de grat, sinó perquè algú l'hi ha sotmès, però manté l'esperança 21 que també ell serà alliberat de l'esclavatge de la corrupció i obtindrà la llibertat i la glòria dels fills de Déu. 22 Sabem prou bé que fins ara tot l'univers creat gemega i sofreix dolors de part. 23 I no solament ell; també nosaltres, que posseïm l'Esperit com a primícies del que vindrà, gemeguem dins nostre anhelant de ser plenament fills, quan el nostre cos sigui redimit. 24 Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s'espera no és esperança: allò que es veu, per què s'ha d'esperar? 25 Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància.
26 Igualment, l'Esperit ve a ajudar la nostra feblesa: nosaltres no sabem com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres amb gemecs que no es poden expressar. 27 I el qui coneix els cors sap quin és el voler de l'Esperit: l'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol. 28 Sabem que Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha decidit cridar; 29 perquè ell, que els coneixia des de sempre, els ha destinat a ser imatge del seu Fill, que així ha estat el primer d'una multitud de germans. 30 I als qui havia destinat, també els ha cridat; i als qui ha cridat, també els ha fet justos; i als qui ha fet justos, també els glorifica.
31 Què direm, doncs, davant d'això? Si tenim Déu amb nosaltres, qui tindrem en contra? 32 Ell, que no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va entregar per tots nosaltres, com no ens ho donarà tot juntament amb ell? 33 Qui s'alçarà per acusar els elegits de Déu, si Déu mateix els fa justos? 34 Qui gosarà condemnar-los, si Jesucrist mateix va morir, més encara, va ressuscitar, està a la dreta de Déu i intercedeix per nosaltres? 35 Qui ens separarà de l'amor de Crist? ¿La tribulació, l'angoixa, la persecució, la fam, la nuesa, el perill, la mort violenta? 36 Tal com diu l'Escriptura: És per tu que anem morint tot el dia, i ens tenen com anyells duts a matar. 37 Però, de tot això, en sortim plenament vencedors gràcies a aquell qui ens estima. 38 N'estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders, 39 ni el món de dalt ni el de sota, ni res de l'univers creat no ens podrà separar de l'amor de Déu que s'ha manifestat en Jesucrist, Senyor nostre. 

DEVOCIONAL

 "Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres." Romans 8:18

Els sofriments semblen que són companys quotidians de tothom. En aquest text, Sant Pau parla dels patiments actuals i esmenta la tribulació, l'angoixa, la fam, el perill, etc... (v.35). Segurament hem passat, passem o passarem per angoixes.

Els sofriments actuals són els resultats del pecat. Els nostres primers pares van pecar, vam heretar la naturalesa corrupta i, ara, carreguem amb aquest mal. Moltes vegades ens lamentem, culpem i ens desesperem per les coses que ens passen. El apòstol Pau té un altre punt de vista: "Jo penso que els sofriments del món present no són res comparats amb la glòria que s'ha de revelar en nosaltres" (v.18). Sembla que Pau posi els "sofriments del món present" a una banda de la bàscula i la "glòria" venidora a l'altre banda. Mentre aquesta última va baixant, l'altre va pujant.

Per a Pau no hi ha comparació. Per què? Perquè els sofriments són actuals i temporals; la glòria es futura i perdurable. Aquesta glòria és en Crist Jesús, doncs Jesús va assumir la naturalesa humana i en el seu cos va vèncer el pecat. Així, restaura la nostra vida, ens consola en el dolor, i afirma la nostra esperança. En Crist els sofriments son passatgers i la glòria és eterna.


Oració: Senyor Déu, renta'ns de tota maldat i restitueix-nos l'alegría de la teva salvació. Per Crist Jesús. Amén.