Lectura: Jaume 3:1-12
1 Germans meus, no us poseu tots a fer de mestres. Tingueu per cert que nosaltres, els mestres, serem judicats amb més rigor, 2 ja que tots ensopeguem sovint. I si algú, parlant, no ensopega mai, vol dir que és un home perfecte, capaç de dominar tot el seu cos. 3 Quan posem la brida a la boca dels cavalls perquè ens obeeixin, podem governar tot el seu cos. 4 Fixeu-vos també en les naus: encara que siguin grans i les empenyin vents forts, amb un petit timó el pilot les governa cap on vol. 5 Igualment la llengua, que és un membre ben petit del cos, es gloria de grans coses. Mireu com un foc de no res encén un bosc molt gran. 6 I la llengua és un foc, tot un món de malícia; és un més dels membres del cos, però fa impur tot el cos; inflama la roda de la vida i al final és inflamada per l'infern. 7 Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d'ocells, de rèptils i d'animals marins, 8 però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal. 9 Amb la llengua beneïm el Senyor, el nostre Pare, i amb la llengua maleïm els homes, fets a imatge de Déu. 10 D'una mateixa boca surten benedicció i maledicció. Germans meus, no convé pas que sigui així. 11 ¿Poden rajar pel mateix forat de la font aigua dolça i aigua amarga? 12 ¿És que una figuera, germans meus, pot fer olives, o una parra, figues? L'aigua dolça no pot pas sortir d'una font salada.
13 ¿Qui de vosaltres es té per savi i entès? Que demostri amb un bon comportament que la saviesa omple de dolcesa les seves obres! 14 Però si teniu el cor ple de gelosies amargues i de rivalitats, deixeu de gloriar-vos i de mentir, ja que així perjudiqueu la veritat. 15 Aquesta saviesa no ve de dalt, sinó de la terra, de les passions, dels dimonis. 16 Perquè on hi ha gelosies i rivalitats hi ha desordre i tota mena de males accions. 17 En canvi, la saviesa que ve de dalt, primer de tot és pura; després, pacífica, amable, dòcil, plena de misericòrdia i de bons fruits, sense parcialitat ni hipocresia. 18 El fruit de la justícia neix de la llavor que han sembrat en esperit de pau els qui treballen per la pau.
DEVOCIONAL
"però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no es domina, va plena de verí mortal." Jaume 3:8
De vegades diem "parlar no cost res". Parlar es bo i imprescindible, doncs expressem opinions, ideas, etc.. Es obvi que les paraules que diem afecten a qui ens escolten, per això, hem d'intentar controlar la llengua. Segons Jaume, "és un mal que no es domina". Es manifesta quan diem malediccions, murmurem, critiquem o divulguem errors; quan fem servir un vocabulari obsé; practiquem el xisme, la mentira i la calumnia. Tots fallem molt en això. Penedits, confessem amb Isaïes: "Ai de mi! Estic perdut! Jo, que sóc un home de llavis impurs i visc enmig d'un poble de llavis impurs" (Isaïes 6:5). Igualment confiem i acceptem la gràcia de Déu que diu: "Ara que això ha tocat els teus llavis, ha desaparegut la teva culpa, ha estat esborrat el teu pecat" (Isaïes 6:7).
En el cas d'Isaïes, va ser una brasa que havia sigut pressa del altar la que va purificar els seus llavis. En el nostre cas, és la sang de Crist que ens neteja de tot error.
Quan hem de parlar, demanem: "Posa'm, Senyor, una guarda a la boca, posa sentinelles a la porta dels meus llavi" (Salm 141:3), i, "Senyor, obre els meus llavis, i la meva boca divulgarà la teva lloança" (Salm 51:15).
Oració: Senyor, cuida dels nostres llavis i fes, amb el poder del teu Esperit, que ells honrin el teu nom. En Crist Jesús. Amén.
Comments (0)
Publica un comentari a l'entrada